BLAU TRAMUNTANA

Grup d'Entitats d'Educació Ambiental i Cultural de l'Alt Empordà

La comarca de l'Alt Empordà limita al nord amb la serralada pirinenca essent la frontera natural amb les comarques del Rosselló i el Vallespir, a l'est amb la mar Mediterrània, al sud amb el massís del Montgrí que la separa de la plana del Baix Empordà i a l'oest amb els relleus muntanyosos de la Garrotxa, el Pla de l'Estany i un petit sector amb el Gironès.

La localització de la comarca és des de molts punts de vista envejable. L'Alt Empordà des del llarg dels temps ha estat una terra de pas, transitada de nord a sud, essent pas obligat per anar des de la Península Ibèrica a la resta d'Europa, pel corredor mediterrani.

L'establiment de la frontera amb França pel tractat dels Pirineus, l'any 1659, ha provocat una dinàmica econòmica, social, política i cultural de notable importància. En essència la comarca és una gran plana encerclada de muntanyes amb una sortida natural cap al mar. La suggeridora fesomia geogràfica provocada per la plana, la muntanya i el mar, l'ha convertit en una zona venerada per la majoria de catalans, descrita per poetes i escriptors i pintada per molts artistes.

Aquesta forta personalitat geogràfica s'ha materialitzat en una clara personalitat comarcal. Els 68 municipis de la comarca tenen, en general, una consciència de formar-ne part i mantenen una estreta relació amb la seva capital, Figueres. L'Alt Empordà disposa de tot un munt de trets distintius pel que fa al seu patrimoni natural, històric, artístic i cultural.

La presència de més d'un centenar de monuments megalítics (dòlmens i menhirs) la configuren com una de les zones de més concentració de tota la mediterrània. Vestigis d'antigues cultures com la grega i la romana amb un màxim exponent representat per Empúries. L'arquitectura romànica i medieval amb dotzenes de petites esglésies o amb grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Vilabertran o Sant Quirze de Colera i molts vestigis de castells medievals fan de la comarca una de les més interessants en aquest aspecte.

L'exponent culminant de l'art és el contemporani amb tot el que representa la figura i l'obra d'un empordanès universal, en Salvador Dalí. Si el patrimoni cultural és de gran riquesa i varietat també ho és el patrimoni natural. A causa d'aquesta situació geogràfica la comarca presenta una gran diversitat d'ambients naturals i el 28 % del territori resta protegit amb figures com les del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el Parc Natural de Cap de Creus, els Espais Naturals protegits de l'Alta Garrotxa empordanesa, el massís de les Salines, els Penya-segats de la Muga i la Reserva de Fauna dels Estanys de La Jonquera. En aquest ric patrimoni natural cal afegir-hi el paisatge agrari i ramader. Encara una bona part de l'economia dels empordanesos es basa en aquest sector que quasi representa el 9% de l'activitat laboral, mentre que en el conjunt de Catalunya no ultrapassa del 3%.